Son ja dotze els mesos que estem junts. Dotze mesos en els que m'has fet entendre que les ferides del cor, fins i tot les més profondes, poden guarir. Dotze mesos per voltar pàgina i oblidar el passat. Dotze mesos per aprendre de nou a creure en l'amor.
He escollit lliurement de donar-te el millor de mi, però malhauradament el paquet comprèn també, de vegades, el pitjor de mi. La vida és així, no sóc perfecte i no ho ets tu tampoc, però tant se val perque sabem resoldre els conflictes sempre en manera satisfactòria, i admetem-ho, durant la nostra vida ens barallarem molts cops! hahaha
Aquest camí que fem dia a dia, es fa sempre més fàcil, més autèntic, més proper, més "tu i jo".Hem après a tenir el nostre espai compartint però la major part del nostre univers.
Sabem entendre no només les paraules que diu l'altre, sino que sabem també llegir-nos el pensament de manera que n'hi ha prou amb una mirada per comunicar-nos perfectament.
Aquest és el tresor que tenim, que compartim, és preciós, fràgil, per cuidar cada dia. I com passa sovint, les millors coses de la vida, no son materials.
Vull continuar compartint aquest tresor nostre que creix dia a dia, perque sóc molt, molt feliç amb tu.
Bon aniversari amor meu.