Aquest matí ha passat una cosa extraordinària quan venia cap a la feina, una cosa que m'ha sorprès i m'ha agradat molt.
Situació: un munt de cotxes i de motos esperant tots a que canviés un semàfor en vermell a la zona industrial de la zona franca.
Quan ja feia una bona estona que esperàvem a que canviés (i no ho feia), una moto ha accelerat i s'ha saltat aquest semàfor i el següent, i ha tirat endavant. Jo el primer que he pensat ha estat "mira aquest...", però acte seguit i després d'uns segons més, el semàfor no es posava verd. Aleshores ha succeït. Tots els cotxes i motos al mateix temps, com si estiguéssim connectats, hem arrencat de cop, i tots, en bloc, ens hem saltat tots dos semàfors, no hi ha hagut res que ens aturés, perque estavem tots d'acord. Ha estat fantàstic.
La conclusió a la que arribo és la següent: per encendre un foc, cal una espurna, per donar ales a un conjunt de persones fartes d'esperar, cal un atrevit que s'adoni que ja n'hi ha prou. Inmediatament, la resta reflexiona i s'uneix.
I òbviament no puc evitar comparar-ho. L'onze de setembre del 2012 va esclatar l'espurna que va encendre un foc d'un milió de persones, fartes d'esperar que es respecti el seu pais en quan a drets, economia, cultura i llengüa.
Si tots anem d'acord, no hi ha semàfor que ens aturi, que no ho veieu?
Tots junts fem pinya!!
