26/2/14

Tan lluny, tan aprop.


Admirar la bellesa present a Espanya.
No parlo de polítics, no parlo de pactes, no parlo de sobres, ni d'insults, ni d'envejes.

Parlo de recórrer Espanya y trobar cara a cara la seva gent, de veure els seu paisatges, de tastar el seu menjar.
Per posar pocs exemples:
D'Euskadi guardo la simpatia i la força de la seva gent.
D'Aragó la noblesa, la constància i tenacitat.
D'Andalusia la alegria, l'olor de tarongina i gerani.
De València el somriure, la llimona i la olor del sofregit de les paelles.
De Madrid? Madrid té un lloc especial en el meu cor, pels meus amics i per lo bé que ho passat sempre allà.

Quan penso en tots aquests llocs en els que he estat i lo bé que ho he passat, m'emociono. Aquesta admiració és real.

També he recorregut Itàlia quasi bé de costat a costat i allí m'ha passat una cosa similar:
De Milà guardo la seva esclavitut per la moda portada al límit.
De Sicília la simpatia de la seva gent i la olor de llimona.
De Toscana el seu accent inconfundible i el seu gran patrimoni artístic.
De Puglia el seu menjar, les oliveres i un cop més, la seva gent.
De Roma? Roma també té un lloc especial al meu cor. Molt especial.

La meva admiració per Itàlia és enorme. I aquesta admiració, també és real.

Admirar tota la riquesa i la bellesa d'Itàlia no és incompatible amb admirar també la riquesa i la bellesa d'Espanya.

I jo em pregunto:
El fet que Itàlia i Espanya siguin dos països diferents minva la meva capacitat d'admirar la bellesa i la cultura més d'un que de l'altre?
Jo crec que no.

Quan Catalunya es converteixi en un pais, Espanya i tota la seva bellesa seguiràn allà, la meva estimada Andalusia seguirà allà amb la seva tarongina i el seu gerani, i la meva estimada Roma seguirà allà a l'altre costat del mar, eterna com sempre.

Volem votar, volem decidir el nostre futur, volem construir de zero un país nou, ben fet, amb una base sòlida i com no, amb molta il.lusió i molta força.
I per suposat, essent amics i aliats dels nostres veïns.

La voluntat d'un poble va sempre per davant de qualsevol polític i qualsevol llei, sempre ha estat així.

Catalunya, nou estat d'Europa.