Tres anys

Avui fa tres anys que visc a Terrassa.

Tres anys des d'aquell dia fred i amb plujim en el que totes les meves coses van quedar empaquetades i carregades en un camió. Li deia adéu a Barcelona. Jo, el més urbanita del món, "renunciant" a la gran ciutat per traslladar-me al Vallès Occidental.

Va ser un dia ple de família, d'amics, d'emocions i d'esforç ja que els meus mobles no son precisament lleugers...

Un cop tothom era fora i el pis buit, vaig donar-hi un últim cop d'ull. Pel meu cap passaven mil moments entre aquelles quatre parets. Moments feliços de sopars fins les tantes, de matins de ressaca i de tardes de sofà. Moments de soletat i d'angoixa, també. Matins de bricolatge i nits... bé, deixe-m'ho córrer, nits de tot tipus...

I li vaig dir adéu. Al tancar per sempre la porta sabia que no només em desplaçava trenta quilòmetres enllà sino que estava a punt d'obrir també el camí de la meva nova vida. Una nova vida desitjada i esperada durant molt temps.

I el canvi va ser gran. En qualitat i en quantitat. Terrassa oferia tot el que jo volia i necessitava, però m'hi havia d'adaptar. I això no va ser fàcil per un urbanita que vivia en ple centre i estava acostumat a tenir-ho tot al costat de casa, literalment.

Jo era dels que deien:

Jo: I tu on vius?
Algú: A Terrassa
Jo: A Terrassa! Uala! Que lluny, no?
Algú: ?¿?¿?

Doncs mira, no. No esta gens lluny, però ara entenc el comentari perque jo també el feia!

La vida a Terrassa en aquests anys s'ha demostrat ser tranquila i segura. Terrassa és com un poble gran, surts al carrer i inevitablment abans no arribis al Mercadona ja t'has trobat a dos que coneixes, però suposo que es això el que li dona un punt de seguretat i tranquilitat.

D'altra banda, òbviament, no hagués anat a Terrassa si no fos perque hi visc feliçment casat!

I per això Terrassa és des de fa tres anys la meva ciutat, casa meva!

2016

Ja s'acaba el 2015.

Molts de nosaltres ens pensàvem que al finalitzar aquest any estaríem prou més avançats en el nostre camí cap a la indepedència del que estem, però en fi, hem de tenir una mica més de paciència.

El proper any es presenta ple d'esperança, no se què passarà, si hi haurà acord amb la CUP, si anirem a noves eleccions, si entraran els tancs per la diagonal o què, crec que hi ha un sentiment generalitzat de mandra infinita amb tot el que està passant, però bé, com deia, cal tenir paciència, que tot arriba.

Som majoria i portem ja molts anys darrere aquest somni col.lectiu de fer un país millor.

Ho aconseguirem. Com sigui, però així serà, n'estic segur!

Feliç 2016 i visca Catalunya!

I malgrat tot, tinc un bon presentiment

Aquests dies que tothom critica tothom, que si la CUP sou això, que si Junts Pel Sí sou allò, que jo vaig dir, que tu vas dir, que quedo empatat, que "i tu més", etc...

Sabeu què? Doncs que estic molt cansat, molt.

Em considero una persona estándar i per tant penso que és possible que la meva opinió probablement sigui, la de molts.

Cansat de tanta mandanga.

Per mí, des del dia 1 en que milions de persones van sortir al carrer a cridar "independència", totes les forces polítiques d'aquest país, i sí, incloc al PSC, haguéssin hagut de fer un bloc per la independència de Catalunya, una sola força amb un sol objectiu, la i-n-d-e-p-e-n-d-e-n-c-i-a, i un cop alliberats del vassallatge espanyol, parlem del que vulgueu, però collons, anem a pams.

No es pot començar un país sense començar-lo, tant difícil es d'entendre?

Importa qui és el president? NO collons, NO! Poseu a Mickey Mouse si voleu, però declarem la independència! I després tornem a votar i escollim a qui ens agradi a tots.

Senyores i senyors, tan recollons de difícil és d'entendre això?

Uf! Quina mandra feu tots plegats!

I malgrat tot sabeu què, doncs que vagi cap a on vagi "la deriva independentista" com li diuen a Madrid hahaha, penso la cosa acabarà bé, mira tu, es el presentiment que tinc!

Visca Catalunya!

A qui votaré el 20D

Perque sí, hi aniré, cal que hi anem catalans i catalanes! Cal que tornem a votar en massa, un, dos i mil cops si cal.

Perque ja som 72, aqui, a Madrid, i a Lima si cal. I hem de demostrar la nostra voluntat.

Per mi només hi ha un candidat. Una persona amb formació, amb qualitat humana, que sap parlar i sap estar, i que a més em representa a mi i a tants i tants catalans i catalanes que tenim, com a poc, un dels pares andalusos. El Rufian!

I es que sempre ho dic i no em canso de repetir-ho, estic profundament orgullós de tenir una meitat granadina, no us imagineu quant! I sóc català de dalt a baix, m'estimo la meva terra i desitjo amb força veure el dia en qua la meva estimada Catalunya serà un nou país, més lliure, més solidari i més tolerant.

Som els hereus de tots aquells que es vàren deixar la pell per fer anar endavant la Catalunya en la que vivim, i nosaltres avui som els responsables d'espènyer una mica més el nostre país. I ho farem collons, ho farem!

Rufi, estic segur que ets la millor opció i se que ho faràs genial.

#jovotoelrufian

Tic tac tic tac

Us recordeu de la peli "The Postman", traduïda al espanyol com "Mensajero del futuro", doncs això és el que va passar ahir al Twitter.

Molta gent va començar a postejar amb la etiqueta #Acordinminent, no se si perque es va filtrar informació o bé perque la gent tenim ganes d'un acord.

I mira per on, al dia següent surt el David Fernández dient que dona suport a la investidura de Mas.

Casualitat?

Jo no sóc pro-Mas, però això cal desencallar-ho, ja.

En la futura República Catalana jo optaré per votar un president de ERC o fins i tot de la CUP, però perque jo pugui votar cal que fem avançar el procés.

La ofensiva espanyola es enorme i crec que molta gent no s'adona encara de la pressió que hi ha.

I desgraciadament hi ha molta gent molt mal informada que veuen només la façana d'un partit com Ciutadans i els votaràn sense saber res més, només perque tenen al Rivera cada dia a la tele.

A aquesta gent, i creuieu-me que conec votants de Ciutadans de totes les classes socials, us diré que aquest partit va encontra de les lleis de pobresa energètica, va en contra de retirar els símbols del franquisme, no el condemna ni vol que es demani perdó pels crims que es vàren cometre, no estan d'acord amb el matrimoni gay, i tantes tantes tantes coses més.

Si us plau, informeu-vos de "a qui" esteu votant abans de decidir.

Així doncs què, tirem endavant d'una punyetera vegada el procés d'independència o què!!??

Fins quan mantindré l'esperança?

Això és el que em pregunto avui, fins quan seguiré esperant que aquest acord JxS - CUP acabi bé, no dic com, dic que acabi bé. Fins quan?

Quan temps més podré resistir sense cagar-me en tot i enviar-los a tots, a TOTS, a la merda?

La intol.lerància d'uns i l'inmobilisme dels altres. I al carrer milions de persones anònimes, com jo, esperant... esperant... esperant que quatre es posin d'acord.

No podríeu prioritzar el que realment compta?

L'abisme de quedar-nos a Espanya es tan gran, tan profund i tan ple de peus al coll urbi et orbi que no ens podem permetre renunciar.

No vull renunciar! Us entereu?

Mes de dos mesos marejant la perdiu i tots aqui pendents de vosaltres. Us fotria una clatellada a tots, com la del Rajoy al seu fill, perque espavileu d'una vegada.

Aquest tren només passa un cop, i el cap d'estació ja ha pitat, i el tren lentament ha començat a moure's.

Som a temps de pujar-hi encara.

Hi pujem?

M'esvero

No puc veure la tele. Impossible. La meva parella s'enfada i em fa callar perque escridasso als polítics que hi surten.

I es que ja em perdonareu però tot això que esta passant és molt fort.

Veig al Rivera dient unes burrades sobre el català a l'escola... precisament tu Albertet, que ets fill d'una escola bilingüe i que gràcies a això parles perfectament dos idiomes. Però què es pot esperar d'un líder polític que está més precoupat del seu pentinat que de donar suport a les propostes contra, per exemple, els símbols del franquisme? En fi...

I quan veig a la Chacón se'm posen els pels de punta nois, l'altre dia li pregunta (en solitari) un periodista de TV3 i ella respon amb aquell castellà madrileny ranci (sabeu de quin us parlo oi?)... que dius... tia, que pots contestar en català, no? El contingut del que deia era patètic, com ella. Carme xata, vols dir que no t'has equivocat i hauries de demanar plaça a UPyD? I sino, doncs tonra-te'n a Miami, que estaves molt be allà.

Quan surt el Iceta, més que ràbia, em fa com llàstima, quanta tonteria concentrada!

I si veig a la Arrimadas aleshores ja es per pixar-se, "la voz de su amo" li dic hahaha

I ja en una altra lliga estan els de la CUP.

Cent mil votants de la CUP a tot "Quetelunya" decideixen no solament el futur del procés sino el de tots els catalans, en concret milió sis-cents mil.

A hores d'ara tots som conscients que heu fotut enlaire la independència, la història no us ho perdonarà, i el catalans tampoc.