I malgrat tot, tinc un bon presentiment

Aquests dies que tothom critica tothom, que si la CUP sou això, que si Junts Pel Sí sou allò, que jo vaig dir, que tu vas dir, que quedo empatat, que "i tu més", etc...

Sabeu què? Doncs que estic molt cansat, molt.

Em considero una persona estándar i per tant penso que és possible que la meva opinió probablement sigui, la de molts.

Cansat de tanta mandanga.

Per mí, des del dia 1 en que milions de persones van sortir al carrer a cridar "independència", totes les forces polítiques d'aquest país, i sí, incloc al PSC, haguéssin hagut de fer un bloc per la independència de Catalunya, una sola força amb un sol objectiu, la i-n-d-e-p-e-n-d-e-n-c-i-a, i un cop alliberats del vassallatge espanyol, parlem del que vulgueu, però collons, anem a pams.

No es pot començar un país sense començar-lo, tant difícil es d'entendre?

Importa qui és el president? NO collons, NO! Poseu a Mickey Mouse si voleu, però declarem la independència! I després tornem a votar i escollim a qui ens agradi a tots.

Senyores i senyors, tan recollons de difícil és d'entendre això?

Uf! Quina mandra feu tots plegats!

I malgrat tot sabeu què, doncs que vagi cap a on vagi "la deriva independentista" com li diuen a Madrid hahaha, penso la cosa acabarà bé, mira tu, es el presentiment que tinc!

Visca Catalunya!