El meu país

El meu país, com deia en Lluís, es tant petit...
Visc en un país petit, de valls verdes, muntanyes nevades, platges, llacs, rius i aiguamolls.
Un país que però no està exclòs de problemes financers i polítics, que d'altra banda ronden també per la resta del món si fa o no fa.

El meu país, fa tres-cents anys, va ser fusionat per la força a un altre, amb una altra llengua i una altra cultura.
Des d'aleshores vivim i convivim amb ells, i sovint en tots aquests anys ens han ofegat i obligat a renunciar a la nostra catalanitat, que ens pertany i de la que estem fets.

I també fa tres-cents anys que no ho aconsegueixen. I no ho aconsegueixen no perquè volguem portar simplement la contrària, no poden perquè no es pot anar contra natura, i no es cap delicte defendre la pròpia essència, sempre respectant les altres òbviament.

Catalans som molts i molt diversos, el fill de pare andalús i mare catalana, fill de gallecs vinguts a Barcelona, catalans blancs, catalans negres, catalans de fisonomia oriental. Tots som catalans, perquè ser català vol dir parlar, viure i compartir la llengua i la cultura catalana.

Som un gran país, solidari i treballador. I només volem que se'ns torni la independència que ens varen robar fa tres-cents anys, res més.

I com diuen a una altra cançó: tornem a les arrels dels somnis que ens van veure néixer!

Tornarà a ser rica i plena!
Visca Catalunya!
Independència!