Un dia com avui tu te'n anaves en un viatge només d'anada. Un adéu que tot i els anys, continua semblant-me com si fos ahir.
Cou encara, si. Imagino que serà sempre així, però tu saps que jo et recordo sempre amb un somriure, es la meva manera d'honorar-te com et mereixes.
Però aquest any papa, és diferent. He anat endavant com em vares ensenyar, he lluitat durant anys per allò que desitjava. He lluitat per tenir una formació acadèmica de qualitat, he lluitat per tenir una bona feina, i he lluitat moltíssim per tenir una casa tota meva, amb els meus petits passos finalment he arribat al punt on volia anar, però em faltava encara l'amor.
He escrit sovint en algun bloc la frase "que difícil es trobar algú a qui estimar". I de fet ho és, però avui finalment puc dir-te que sóc feliç papa, perquè he trobat una persona amb qui compartir la meva vida. Ell te un munt de precioses qualitats, estic segur que t'agradaria. Es de fiar, sociable, es bo amb mi, i tinc la gran sort de saber que m'estima de veritat. Ell és, ja des de fa molt temps, al primer lloc de la meva llista. Jo me l'estimo. Fins i tot la mama està boja per ell, com no podia ser d'una altra manera!
I hem començat a construir una vida junts, no sense treballar-nos-ho, òbviament. Però creu-me que dono gràcies cada dia d'estar al seu costat, tot i que de vegades m'enfado (saps que tinc el meu caràcter), jo sóc així! El meu amor per ell no canvia. No pot canviar.
Avui somriuré amb ell, i somriuré per tu.
Aquell somriure que et dedicaré avui quan pensaré en tu, tindrà, com sempre papa, tot l'amor que encara sento per tu.
Penso en tu. T'enyoro :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada