Hi ha moltes persones, animals, coses, llocs als que estimar, i per tant moltes maneres d'estimar també.
La estimació a les coses materials potser és la més superficial, com aquella samarreta que per més vella i foradada que estigui te la segueixes posant, perquè t'hi lliga un vincle invisible. I per més que et "recorden" de tant en tant que és hora de llençar-la, no vols, no pots!
La estimació als animals es bonica també. Estimar-se al teu gos com el que és, un més de la família, es una cosa que el que no ha tingut gos, no sap què se sent. Quan aquell gosset que ha estat amb tu tants anys, amb el que has jugat fins treure la llengua tant com ell, s'en va per sempre, el cor s'encongeix i sents que amb ell s'en va també una part de tu. Fa molta llàstima i es plora molt la pèrdua d'aquest amic fidel fins al límit.
La estimació a les persones supera totes les altres, sense cap dubte. L'amor d'una mare i d'una mare no té límit ni té preu. La familia, que de vegades estimes i de vegades odies, perque ells son qui et coneixen millor i les seves paraules son les que compten més dins del teu cap, i quan fan mal, fan molt de mal. Però son sempre allà, el seu amor no canvia ni canviarà mai. Es un valor segur.
La estimació a la parella, primer com part de tu i amb el temps passant a formar part de la teva familia, però òbviament en un cercle molt més petit. La parella omple l'espai de l'amor íntim, privat, delicat i necessari per anar endanvant, que t'aguanta els mals dies i et dóna la mà quan ets a punt de caure, que riu amb tu i et sorprèn amb un pastisset on hi diu "T'estimo". Això tampoc té preu.
La estimació al teu país, uf! diuen que l'amor més gran a un país el té l'emigrant, i jo afegiria aquells que com jo, senten de pertànyer a un país que no està escrit en el carnet d'identitat. Però ja som aprop, molt aprop. Quan hi penso s'em posa la pell de gallina. Estimar-se la terra, la cultura, la llengua,.. uf, m'emociono!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada